A les dues notícies, “El precio del alquiler ha subido casi un 40% desde 2015, y casi 1,4 millones de hogares destinan más de un 30% de sus ingresos a la renta”, de eldiario.es, i “El sector inmobiliario advierte: ‘Se va a producir una disminución de la oferta’”, se’ns parla de com cada cop és més difícil trobar pisos de lloguer, perquè els preus pugen molt i els sous no augmenten al mateix ritme. El govern vol posar límits als lloguers, però això pot fer que hi hagi menys pisos disponibles. Molta gent paga més del 30% del que guanya només en el lloguer. En resum, és car i complicat trobar un lloc per viure.
Pel que fa als arguments que presenten les notícies, ens informen que des del 2015 els lloguers han pujat gairebé un 40% i que un de cada tres inquilins destina més del 30% dels seus ingressos al lloguer, sobretot els més joves.
El sector immobiliari afirma que això pot reduir l’oferta, generar inseguretat jurídica i tenir una finalitat més política que tècnica.
Les dues notícies coincideixen en el tema que tracten i en alguns arguments, però no arriben a la mateixa conclusió.
La primera notícia té un to crític i força alarmista, ja que presenta la llei com una mesura negativa, afirma que crea inseguretat i que es fa “a canvi de vots”. Es percep clarament que està en contra de la mesura.
La segona notícia té un to més neutre i informatiu, perquè es basa en dades i estadístiques per explicar que els lloguers han augmentat i que molta gent té dificultats per pagar-los. No critica directament cap partit polític.
La primera notícia utilitza un llenguatge més crític, amb expressions com “inseguretat jurídica” o “mercat més petit i opac”, que transmeten una visió alarmant. També inclou frases que acusen els polítics, com “es legisla a canvi de vots”.
En canvi, la segona notícia fa servir un llenguatge més informatiu i descriptiu, amb dades i xifres com “preu mitjà del lloguer” o “un de cada tres inquilins”, sense jutjar ni criticar els polítics, a diferència de la primera, que només exposa la situació amb informació.
ElDiario.es se centra sobretot en les dades i en la situació de les persones que viuen de lloguer, i explica com han augmentat molt els preus i com molta gent, especialment els joves, ha de destinar una part molt elevada dels seus ingressos a l’habitatge. En canvi, La Razón parla principalment des del punt de vista del sector immobiliari: les queixes del sector, la por a les sancions i la inseguretat jurídica. En aquest cas, sembla que el problema principal és que l’Estat intervé massa en el mercat.
Sí que hi ha una orientació ideològica diferent. ElDiario.es té una orientació més progressista, perquè posa el focus en les dificultats de la població per pagar el lloguer i veu amb bons ulls la intervenció del Govern. La Razón, en canvi, té una orientació més conservadora, ja que defensa els propietaris i critica les regulacions del Govern, presentant-les com a perjudicials per a l’economia.
Nosaltres creiem que la notícia més objectiva és la de ElDiario.es, perquè exposa dades i xifres sobre els preus del lloguer i les dificultats per pagar-los, sense criticar els polítics ni fer valoracions personals. A més, ens sembla la més completa, ja que aporta més informació i permet entendre millor la situació sense necessitat d’introduir opinions.
Pensem que, efectivament, la ideologia del mitjà influeix en la manera d’explicar la notícia. En el cas de La Razón, es critiquen els polítics i s’utilitza un llenguatge alarmista; considerem que és una notícia més orientada a atacar que no pas a informar. En canvi, ElDiario.es està més centrat en temes socials, com les dificultats de la població per pagar el lloguer, sense atacar polítics ni omplir la notícia d’opinions.
Com a opinió personal, pensem que és un tema molt rellevant, ja que avui dia el lloguer és un dels problemes més comuns, tant per a la gent jove que es vol independitzar com per a la població en general.
